L’experiència acumulada de les Finals de la Copa d’Europa sumada a la de les Finals de Copa del Món 2019 avalen el Principat com a una candidatura amb serioses opcions per acollir els Campionats del Món
Les Finals del circuit europeu deixen xifres com la participació de 200 corredors de 19 països, 190 voluntaris, 110 professionals de la comunicació i 867 hores de feina de les màquines trepitjaneu
Andorra encara amb més seguretat que mai les dues fites internacionals més rellevants de l’esquí alpí de competició: Les Finals de la Copa del Món 2023, ja fixades en calendari del 13 al 19 de març, i l’elecció aquest pròxim mes de maig per a esdevenir seu dels Campionats del Món al 2027.
Les complicades condicions meteorològiques que han acompanyat les Finals de la Copa d'Europa de Grandvalira no han estat impediment perquè l'organització faci un balanç satisfactori de com s'ha desenvolupat la setmana. En primer lloc, tenint en compte les felicitacions rebudes per part dels grans protagonistes de la competició, els corredors, així com dels seus equips. Tal com ha explicat el director general de Grandvalira-ENSISA, David Hidalgo, les felicitacions es repeteixen especialment pel que fa a la logística organitzativa, l'allotjament i l'hospitalitat rebuda. En segon lloc, per la capacitat de reacció i de superació que ha superat l'equip humà davant de les adversitats com les que han suposat tenir jornades amb pluja, boira i fins i tot fang per la pols sahariana. Així, Andorra ha tornat a respondre al més alt nivell, en el que ha estat el darrer test abans que es conegui la seu dels Campionats del Món del 2027, i abans de la celebració, l'any vinent, d'unes noves Finals de la Copa del Món, han volgut destacar tant Hidalgo com Santi López, el director de la cursa, i Carles Visa, gerent de la Federació Andorrana d’Esquí (FAE), en roda de premsa aquest dilluns.
De les vuit proves previstes, se n'han pogut disputar la meitat, que corresponen a les proves tècniques que van tenir lloc a la pista Avet de Soldeu (eslàlom i eslàlom gegant, tant d'homes com de dones). En canvi, malgrat els esforços i les tècniques mai vistes a la pista Àliga d'El Tarter amb la implicació de més de 100 persones (i que van fer possible la celebració dels entrenaments de descens), no va ser possible la disputa de les proves de velocitat, ja que requereixen un nivell de seguretat altament exigent. "No podíem posar en risc la seguretat dels esquiadors", ha exposat Hidalgo.
Al llarg d'aquests set dies de competició s'han acreditat un total de 1.300 persones entre staff, voluntaris, corredors, equips, professionals de la comunicació i família esportiva. Anant més al detall, López ha explicat que han corregut 200 atletes de 19 països, s'han acreditat 110 professionals de la comunicació, i han estat sobre el terreny 95 treballadors de Grandvalira, 27 pisters, als quals s'hi han sumat 190 voluntaris, "sense els quals aquestes finals no haguessin estat possible", ha manifestat López.
També han format part de la comunitat de la competició vuit persones de serveis mèdics i vuit membres de la Federació Internacional d'Esquí. Finalment, la jornada que va comptar amb mes públic va ser dimecres passat durant la cursa del gegant en la qual va participar Joan Verdú, guanyador de la Copa d’Europa d’aquesta disciplina. Pel que fa a la retransmissió en directe de la competició, les proves tècniques s’han seguit des d’un total de 85 països de tots els punts del món.
El director de la cursa també ha volgut destacar la important tasca tècnica prèvia que s'ha fet per tenir a punt les pistes, i que ja va començar el mes de desembre. Des de llavors, ha informat, les màquines hi han dedicat 867 hores.
Hidalgo ha conclòs assegurant que les condicions meteorològiques adverses que han marcat aquestes finals "ens ha posat a prova però, a la vegada, han permès adquirir experiència de cara a les futures competicions", com les Finals de la Copa del Món de l'any vinent, que comptaran amb la participació dels millors 25 corredors del món de cada disciplina. Així mateix, "hem pogut demostrar in situ a la FIS que estem preparats per afrontar qualsevol inconvenient", ha afegit.
Domini suís als podis de les finals
En l'apartat esportiu, en aquestes Finals de la Copa d'Europa del 2022 s'han disputat les quatre proves tècniques previstes, amb un domini clar dels atletes suïssos, que s'han emportat tres dels quatre podis.
En la modalitat d'eslàlom masculí, que va tenir lloc dimarts, el noruec Alexander Steen Olsen va fer el millor temps, cosa que li va permetre proclamar-se campió general de la disciplina. El català Joaquim Salarich va fer segon, firmant així el seu millor resultat de la Copa d'Europa d'aquest any i confirmant el seu gran estat de forma. En tercer lloc, va quedar l'austríac Joshua Sturm.
Dimecres, en la modalitat d'eslàlom gegant masculí, en canvi, el podi ja estava decidit. L'andorrà Joan Verdú ja sortia amb el primer lloc assegurat. Tot i això, va sortir a per totes i va signar una tercera posició, només superat pel suís Fabri Janutin i pel belga Sam Maes. A la general d'eslàlom gegant, van acompanyar a Verdú el mateix Janutin i el francès Loevand Parand.
Dimecres les condicions meteorològiques van obligar a suspendre el descens femení a l'Àliga. Així, la general no es va moure: Juliana Suter (Suïssa), va quedar primera, acompanyant-la al podi Inni Holm Wembstad (Noruega) i Delia Durrer (Suïssa).
Pel que fa al supergegant femení de dijous, tampoc va poder celebrar-se. El podi, per tant, es va mantenir amb domini total austríac: Christina Ager es va proclamar campiona, seguida per Elisabeth Reisinger i Franziska Gritsch.
Divendres, i en la disciplina de supergegant masculí, l'italià Giovanni Franzoni es va coronar campió després de no poder disputar-se la cursa final. El podi el van completar dos austríacs, Christoph Krenn i Lukas Feurstein.
Dissabte es van poder estrenar en competició les fèmines, amb l'eslàlom gegant. La victòria va ser per la suïssa Simone Wild, un triomf que li va permetre refermar el seu lideratge en la disciplina i proclamar-se campiona d'Europa de gegant. El podi de la cursa va estar dominat per les suïsses, amb Jasmina Suter i Vivianne Haerri en segona i tercera posició, mentre que la classificació general de la disciplina es va completar amb Haerri i l'austríaca Nina Astner.
Finalment, diumenge es va disputar l'eslàlom femení, amb victòria per la suïssa Aline Danioth, que va superar l'austríaca Franziska Gritsch i la italiana Lara Della. En la classificació general de la disciplina, es van repetir les dues primeres posicions, mentre que el tercer lloc va ser per a la sueca Elsa Fermbaeck. En descens masculí, que finalment no es va poder celebrar, es va proclamar campió el suís Ralph Weber, seguit de Lars Roesti i Marco Pfifner.
D'altra banda, tot i que no es va poder disputar el descens masculí, l'Àliga va ser l'escenari del seu repartiment de premis. El suís Ralph Weber es va proclamar campió d'Europa de descens. Lars Roesti, també suís, va ocupar la segona posició i l'esquiador de Liechtenstein Marco Pfifner va quedar tercer.
El darrer acte de les finals va ser l'entrega dels premis de les classificacions generals. En homes, el campió de la Copa d'Europa d'aquesta temporada ha estat l'italià Giovanni Franzoni, mentre que en dones, la gran campiona ha estat Franziska Gritsch.